Marta Marrero

Uns dies després de guanyar l’Open de Lugo, al costat d’Alejandra Salazar, ens trobem amb Marta Marrero a l’ Augusta Pàdel de Sant Cugat on té la seva pròpia escola de pàdel.

 

El primer de tot, que se sent en guanyar l’Open de Lugo a les actuals números 1 del WPT Femení?

Doncs molt contenta, va ser una setmana difícil perquè el dimarts abans de començar el torneig, el pare de l’Alejandra va morir, amb la qual cosa es presentava una setmana molt difícil, no sabíem si jugaríem. Ens assabentem de la notícia quan viatjàvem a Lugo, jo volia anar a veure-la a Madrid i estar amb ella, però l’Alejandra em va dir que ens vèiem a Lugo, que volia jugar i que volia guanyar el torneig.

Va ser molt dur, quan ens trobem a Lugo no sabia molt bé com reaccionar, com tractar-la i va ser ella la que va marcar una mica tot. El dijous comencem a competir, al matí ella va preferir no tocar bola perquè no estava molt bé d’energia, per reservar-se per a la tarda.

En el primer partit jo no vaig començar molt bé, comencem 5-2 a baix i era ella la que estava bastant més concentrada, era com si jo estigués més pendent d’ella que del partit.

A partir d’aquí l’entrenador em va donar un parell de claus i va ser quan vaig començar a pensar en la meva, a fer el que havia de fer. Així el primer partit, que era el més difícil, el vam tirar endavant. Vam anar partit a partit, i aquesta va ser la clau per afrontar els partits amb tranquil·litat.

 

A quina edat vas descobrir el pàdel?

Aquesta és la meva 7a temporada com a professional, vaig començar tard, de casualitat, a través de la meva millor amiga. Ella ja jugava a pàdel, i bé, em deia que és super divertit, estava super enganxada, que un dia hi havia de jugar…

Jo havia deixat de jugar a tennis i no feia cap esport, només gimnàs, per mantenir-me. Un dia em vaig decidir a jugar amb ella, i… superbé, les primeres sensacions van ser molt guais, ho vaig passar molt bé, molt divertit, i a partir d’aquí, a poc a poc, vaig començar a jugar més a les

instal.lacions del Natació Terrassa, i al final, sense voler-ho m’hi vaig començar a ficar de ple.

 

Quantes hores et prepares físicament?

Ara porto 4 o 5 anys bastant dedicada, em preparo 2 hores diàries de pàdel i 2 hores de físic, 5 dies a la setmana, i quan no competeixo, descanso dissabte i diumenge i disfruto del meu temps lliure.

 

Què menges o beus abans d’un partit, segueixes algun tipus d’alimentació?

Menjo bastant sa. Si competim a la tarda, menjo pasta blanca i una mica de proteïna, pit de pollastre o peix a la planxa i una mica de fruita; i si juguem al matí, no esmorzo gaire fort perquè al final et treu energia. No segueixo una dieta de dietista sino la meva pròpia experiència.

 

Quin és el teu millor cop?

Crec que la rematada, tot i que em caracteritza més el revés a dues mans.

 

Alguna superstició a l’hora de jugar?

No, no en tinc cap ni una. La mateixa rutina sí, que tingui tots els meus productes abans del partit, tenir-ho tot organitzat, però res més.

 

Com desconnectes de la pressió d’un torneig?

Ara m’he aficionat bastant a veure sèries, la veritat és que desconnecto bastant amb això, en segueixo vàries a la vegada.

 

Quin moment professional recordes amb més afecte?

Guanyar l’Open de Lugo ha estat dels més emocionants. També, òbviament, acabar numero 1 a l’any 2016, va ser un somni, un any brillant.

 

Un lema de superació?

El meu lema és treball i constància.

 

El teu proper projecte professional?

A nivell de tornejos, el proper Màster que tenim a Lisboa i seguidament tenim el WOpen, que és una prova exclusivament femenina que es jugarà a La Finca a Madrid del 24 al 30 de setembre.

 

Un consell per a les noves promeses?

El primer de tot és que s’han de divertir i s’ho han de passar bé, després la resta ve sola. Has de fer les coses amb il.lusió i, si tens talent esprémer-ho al màxim. No és fàcil gestionar la frustració, sobretot, la dels pares.

 

Consells per escollir una pala?

Jo m’adapto bastant, l’any passat jugava amb una pala similar a la que tinc ara. Estic jugant amb pales més dures sobretot pel tema del puny a dues mans, ha estat fonamental per picar més còmode el revés.

 

Com et veus quan acabi el pàdel?

Com sabeu, gestiono l’Augusta Pàdel de Sant Cugat i una vegada em retiri tinc clar que el meu futur està aquí. Des que vaig començar amb el pàdel tenia clar que volia compaginar-ho amb les classes, em vaig treure el títol de monitora, i vaig començar a donar-les abans que a competir, m’encanta fer classes a nens i a adults.

Avui dia, ens guanyem la vida amb el pàdel gràcies als espònsors, però no tenim el futur assegurat, això no és el tenis. Ara com ara les noies guanyem una quarta part del que guanyen els nois, és una realitat, quant a relació de premis. Esperem que el WOpen ens ajudi.

Sil González
MónPàdel